TRILOGIA D’ARQUITECTURES POC COMUNES

El debat sobre l’arquitectura com a obra d’art és antic, però l’accepció de l’arquitectura com a reflex d’un moment social és una qüestió que es percep als mateixos edificis. Així com una obra d’art, un edifici es pot llegir en termes de context històric i conjuntures sistèmiques, justificacions artístiques de l’autoria i podríem sumar, a més, els motius pels quals un edifici va ser encarregat. És aquest últim punt el que ens delata la funcionalitat

de l’obra arquitectònica: qualsevol estructura està feta per habitar-se d’una manera o altra i està pensada per transmetre un missatge concret. Si tota acció és política, dissenyar, construir i aixecar els usos d’un nou edifici no està exempt de neutralitat: tot això comunicarà uns valors predeterminats i imposarà els sistemes de comportament ideals que els representin.

A la trilogia d’arquitectures poc comuns veiem desplegats tres gegants arquitectònics de la societat neoliberal: tres models diferents ens mostren la lluita de tres sistemes per imposar-se davant dels cossos que els habitaran. A la trilogia d’Arnau Rovira, la sèrie “A Ghost City” clama totalitarisme, superioritat i fals benestar a través del luxe; “Fantasia Resorts” convida a l’oblit de tota referència real per inmiscuir-nos en un lleure consumista tenyit de pop, i “Los Cholets” promouen un individualisme compatible amb el localisme al servei d’un teixit comercial informal.

En aquesta trilogia assistim tres models d’arquitectures que reclamen l’atenció dels cossos per desplegar els seus missatges, arquitectures que busquen una resposta traduïda en acció: des del consum fins a l’obediència. Tres models que tenen en comú la submissió dels cossos que habiten les arquitectures, proposant els gestos i les accions que cal dur a terme davant dels seus edificis, establint els cànons de comportament ideal o tot allò que s’espera dels cossos. D’alguna manera, les tres arquitectures fotografiades per Arnau Rovira allunyen tota capacitat de llibertat o de subversió dels cossos. Davant d’estètiques atractives, cridaneres, curioses originals

i úniques s’espera anestesiar els cossos, sotmetre’ls a les normes imposades sense ser-ne conscients: se’ls espera travessant un núvol de falsa felicitat des del qual no s’activi cap indici de raó.

Un projecte d’Arnau Rovira

Textos: Núria Nia