ArteFactes

A  l’ensaig “Limage-le distinct” Jean Luc Nacy diu de manera precissa : “ La imatge ofereix la cosa mateixa   però “es altre mismitat” que no és la del llenguatge o el concepte; d’una altra volta caldria dir del tex: ofereix una mismitat que no és la que es presenta sensiblement en la imatge. Però aquestes mismitats diferents   són paradògicament la mateixa: la mismitat de “allò mateix diferint en sí de sí.”

Escriure és una manera de fer servir el llenguatge com esquer, la paraula pesca allò que no és paraula, una manera d’orientar el  pensament en allò mirat. Situar-se en el mar d’imatges resulta, avui una necessitat casi física, en tan elles insisteixen en proclamar la seva paradògica existència. Per altre part, és en les arts principalment, on és possible identificar dita articulació a partir d’una implicació, que més que realitzar i sentir, trobem el terreny per pensar la imatge a partir d’un doble moviment que suposa la implicació i el distanciament que, fonamentalment ,reconeix el potencial de les imatges en la seva multiplicitat, desoient la temptativa de “trobar el seu sentit” , la seva veritat.  En el pensament allò primer és la “llibertat de la experiència” i que tota inmediatesa, està mediada, és a dir, transitada de res. Pensar en transitar dita avinguda, no mental o representativament, sinó realment: “El pensament és això, sol  néixer en la presencia i no representar ni la seva presentació ni el seu absentament”.