EXPOSICIÓ COL.LECTIVA A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Nascut en una família de forners, Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) és considerat com un dels pilars de la literatura catalana, amb una obra poètica que és, alhora, una narració íntima i universal de la història recent del país. “La mort i la fam, l’horror de la guerra, la crua postguerra i la derrota col·lectiva, però també la resistència, l’esperança, la lluita constant i la fràgil alegria”, en paraules del cantautor valencià Pau Alabajos, que n’ha publicat la biografia La veu d’un poble (Sembra editors, 2024).

Pocs poetes han tingut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i el franquisme, i posteriorment, dels moments més difícils de persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià, amb la seva obra, dimensionada a partir de les versions que en van fer grans membres de la Nova Cançó, com Ovidi Montllor, va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble. Joan Fuster va definir-lo com un “poeta de realitats”; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i una època concrets, Estellés no va deixar de reivindicar mai, per damunt de tot, el dret a l’alegria.

Foto Torroella ha escollit Vicent Andrés Estellés per posar també el seu gra de sorra en un centenari que al País Valencià ha estat bàsicament popular, perquè, de manera incomprensible, les institucions valencianes no l’han volgut homenatjar. Tants anys després, Estellés continua patint, a la seva mateixa terra, els odis contra la llengua i el país que tant estimava i que el van apartar del periodisme a finals dels anys setanta.

Foto Torroella